Antoni Miralda (Terrassa, 1942)

Antoni Miralda

Antoni Miralda (Terrassa, 1942) és un artista català multidisciplinari. La seva obra versàtil i enginyosa, de llenguatge inconformista, viu, barroc i kitsch, desafia qualsevol categoria artística. La seva obra es caracteritza per fer una crítica desconstructiva dels perjudicis adquirits en aquest món globalitzat mitjançant el concepte Food Cultura. Aquest concepte, creat pel mateix artista, considera el menjar com un element universal, cerimonial, en què s’encarna el context social i cultural de cada regió. A través d’aquest concepte crea les seves accions al voltant de la diversitat gastronòmica, la reflexió, la recerca i el diàleg intercultural entre les cultures d’arreu. Aquestes accions també es caracteritzen pel context de joc i festa i per comptar amb la participació i cooperació dels propis espectadors així com de nombrosos col·laboradors.

La seva trajectòria artística tingué els inicis als anys seixanta, a París, amb els anomenats «Els catalans de París», artistes que fugien d’una Espanya franquista en la qual la dictadura eclipsava qualsevol forma de creativitat. Allà treballà com a fotògraf per a la revista Elle i debutà com a artista amb la seva primera creació, Soldats soldés, un conjunt de treballs constituïts per centenars de soldats blancs de joguina col·locats en suports com mobiliari, escultures o monuments públics. Aquesta obra projectà l’artista internacionalment. En l’època parisenca també començà a experimentar amb el concepte cerimonial del menjar i dels seus atributs artístics, realitzant rituals i banquets en què el menjar esdevenia un element cerimonial i creatiu pel tracte del color i el seu simbolisme. Eren, en definitiva, obres d’art comestibles. L’any 1967 creà un duet artístic amb Dorothée Selz, el Miralda-Selz Traiteurs Coloristes, amb el qual oferien càterings com obres d’art en què s’experimentava amb el menjar des d’un punt de vista formal (el color) i ritualista.

Després d’haver treballat en rituals o happenings col·lectius de manifestacions culinàries en contextos d’espais privats, públics i museogràfics a París i a Londres, el 1972 es mudà a Nova York. Allà, juntament amb Montse Guillén, va convertir el menjar en l’objecte del seu treball artístic i inaugurarà l’International Tapas Bar & Restaurant al barri de Tribeca de Nova York. Aquest lloc fou concebut com un espai que alimentava l’experiència com una obra col·lectiva, en un projecte artístic en queè es mostrava el menjar, les experiències culturals i l’art.

En les seves creacions trencaven les categories artístiques i acostaven les relacions entre menjar, art, disseny, arquitectura i mitjans de comunicació.

El 1990, seguint en la seva línia trencadora, Miralda presentà al pavelló d’Espanya de la Biennal de Venècia El ajuar y las amonestaciones del Honeymoon Project, un projecte multi-site i internacional que consistia en una sèrie d’accions cerimonials en què celebraven el casament imaginari entre l’Estàtua de la Llibertat i el monument de Cristòfol Colom. Deu anys després, el 2000, fou nomenat director del Food Pavilion de l’EXPO 2000 de Hannover (Alemanya) i creà el FoodCulturaMuseum. Aquest és un arxiu de múltiples projectes, a través del qual explora i desenvolupa el concepte Food Cultura. Amb seu a Miami i Barcelona, promou la investigació i la reflexió al voltant de la cultura gastronòmica mitjançant material audiovisual, llibres, música, tot tipus de documents i objectes.

En la seva activitat expositiva cal destacar la mostra “De gustibus non disputandum” al Reina Sofia l’any 2010, una exposició configurada des de la retrospectiva, que mostra el recorregut artístic de Miralda des de les seves primeres publicacions a l’època parisenca fins al projecte FoodCulturaMuseum. També cal mencionar “MIRALDA MADEINUSA” realitzada al MACBA el 2017, exposició en la qual recopilava la seva producció artística dels Estats Units. L’any següent, el 2018, l’artista rebé el Premi Velázquez de les Arts Plàstiques per la seva trajectòria artística sòlida i transdisciplinària. (text: Núria Gascons)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *