Menjar i beure. Sobre FOOD. La utopia de la proximitat. Per Jordi Antas

Sóc dels que pensen que menjar no és únicament un acte de supervivència, sinó que al voltant es genera tot un espai performàtic entorn d’un element que, d’una banda, necessitem per sobreviure, i de l’altra, hi ha tantes maneres de menjar com cultures i tradicions hi ha al món. A més de ser un fet que no únicament pertany als humans, sinó que totes les espècies, d’una manera o altra hi participen, també hauríem de diferenciar l’alimentació de l’acte de menjar o el menjar. En un sentit ampli, l’alimentació pertany al procés biològic fonamental de subsistència per aconseguir energia i desenvolupar-se (tot i que fa ja alguns anys hi ha també tota una cultura i corrent en relació amb el healthing i l’alimentació); i, el menjar, o el fet de reunir-nos per menjar, el qual conté múltiples elements socials, culturals, econòmics, polítics, a més d’ecològics i també alquímics.
En aquest sentit, m’interessa el concepte de l’alquímia com a transmutació de la matèria i com un principi relacionat sempre amb algun tipus de sistema filosòfic i/o espiritual que, a més, des de l’antiguitat se solia combinar amb elements propis de la química, la medicina, l’astrologia, la semiòtica o el misticisme. I … Continua llegint

Fina Miralles (1975 – 2016)

Relacions del cos en accions quotidianes (1975)
4 fotografies de la sèrie Relacions del cos en accions quotidianes
Impressions digitals sobre Gold Fibre Silk
25x25cm c/u
Museu d’Art de Sabadell

Fases de la lluna, l’oli i el pa (2016)
75 x 50 x 220cm
Pa, oli, estovalles i taula
Producció: Museu de la Mediterrània i Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

© PEREDEPRADA

Es tracta d’una selecció de fotografies de l’extensa sèrie Relacions del cos en accions quotidianes en tres de les quals es veu l’artista menjant i en una manipulant un tros de carn. La sèrie completa consistia en un recorregut fotogràfic per diverses accions de la vida quotidiana, un repertori de cadascuna de les coses que fem habitualment. Es tracta doncs d’una performance que queda plamada a través de les instantànies i per això recordem què és per Fina Miralles la performance:  “La performance és un tipus de llenguatge que et dona la possibilitat de treure-li partit a dues corrents: la de la teva pròpia vida i la del  teu temps”  Pel que fa a Fases de la lluna, l’oli i el pa, es tracta d’una instal·lació que representa un altar en la qual s’ofereixen dos dels productes més … Continua llegint

Cérémonials (1974)

Benet Rossell
Film documental sobre festes i rituals realitzats per Miralda, Joan Rabascall, Dorothée Selz i Jaume Xifra
Pel·lícula 16 mm transferida a vídeo, color, sonora
19’, 28’’
Col·lecció MACBA. Museu d’Art Contemporani de Barcelona

Jaume Xifra
Cérémonials (Àlbum)
Fetes-Rituels 1969-1973
Collage
72x47cm
Col·lecció Ajuntament de Salt (Fons Jaume Xifra)

Jaume Xifra
Màscares de quatre colors (verd, groc, vermell i blau) pels Cérémonials
Sense data (c. 1969-1973)
Objectes de plàstic (màscares)
23,5x20x15cm
Col·lecció Jordi Carmona – Ajuntament de Salt (Fons Jaume Xifra)

© PEREDEPRADA

Entre 1969 i 1973, els artistes catalans instal·lats a París van dur a terme una sèrie de festes i happenings col·lectius coneguts com a Cérémonials. Miralda, Joan Rabascall, Jaume Xifra, Benet Rossell i Dorothée Selz van organitzar accions artístiques col·lectives amb una destacada participació del públic a diversos llocs de França i Alemanya. Amb una gran força plàstica (l’element cromàtic era fonamental), amb menjars de colors, música i trajectes i moviments ritualitzats, aquests «cerimonials» es plantejaven com a metàfora de la necessitat de canvi social que es vivia en aquell moment.… Continua llegint

Accident (1977)

Francesc Torres
Instal·lació multimèdia
Mides variables
Col·lecció de l’artista

Una succinta nota de premsa servia als responsables del 112 WORKSHOP, INC. per anunciar la presentació, el 10 de desembre de 1977, d’una mostra de l’artista Francesc Torres que, segons ells, «era una instal·lació multimèdia relacionada amb certs segments del nostre context social, relatius a la història, el poder, el secret i l’atzar». Així mateix, afirmaven que les principals preocupacions conceptuals de l’obra havien estat «la psicologia del comportament, els condicionaments i els aspectes mitològics de les suposades percepcions de la realitat».

El que no explicava aquella nota, malgrat tot, és la gènesi profunda d’Accident: «La peça —recorda Torres— va sortir com a reacció a un concepte històricament traçable: en aquella època, cada diumenge en reuníem al Artists Space, que era un lloc comparable al 112, per parlar de política, tot i que sempre s’acabava parant més d’art. Hi havia gent molt diversa, com Carl André, Terry Berkowitz, Joseph Kosuth, Leon Golub o Nancy Spero, entre altres (el nom del grup era Artists Meeting for Cultural Change). El problema és que no volien obrir-se a organitzacions més de base i menys contaminades per l’estètica… Així que, al … Continua llegint

Taula viva. Paraulari (2021)

Mar Serinyà Gou – Marta Vergonyós Cabratosa
Vídeo, 6’
Talla i fusteria: Jordi Garcia
Edició: Sònia Armengol
So: Alejandra Molina
Producció: Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona
Col·lecció de les artistes

© PEREDEPRADA

El vídeo recull l’acció duta a terme les dues artistes a un tros de terra familiar on talen un pi del qual generen una taula de fusta viva que s’integra en l’obra, la quals esdevé videoinstal·lació. Es tracta d’una peça que té un alt component emocial compartit i que sustentada en el paisatge, dona protagonisme a la paraula com a representació de la memòria a l’entorn de la nutrició i de l’aprenentatge de la cuina transmès per mares, àvies i besàvies. De fet, es constata fins a quin punt Mar Serinyà i Marta Vergonyós comparteixen línies de treball comunes a l’entorn del feminisme, la vida quotidiana i el paisatge. La peça es presenta acompanyada per dues video-accions, Pelant verdures de Mar Serinyà i Transmissions de Marta Vergonyós. Es tracta de dues obres que tenen en comú el tema de la transmissió per línia femenina de coneixements i habilitats com són les tasques tradicionalment assumides per les dones, com són les relacionades amb la cuina.… Continua llegint

Work is the Effort Against Resistance (1976)

Àngels Ribé
Impressió fotogràfica a les sals de plata
24’2 x 10’1 cm
Col·lecció de l’artista

Aquesta fotografia vintage resumeix una instal·lació que Àngels Ribé va dur a terme en un petit lavabo del Fine Arts Building de Chicago. La instal·lació estava integrada per una pica de lavabo, un mirall, una pel·lícula i una fotografia que documentaven l’acció duta a terme per l’artista  corrent d’esma i una gravació sonora en la qual l’artista “deia” un seguit de coses que considerava suposadament ideals o utòpiques. L’obra representa l’impuls vital que ens porta a tirar endavant malgrat les dificultats que trobem al món real, enfront del món utòpic que s’idealitzava als EUA als anys setanta. De fet, aquesta obra formava part d’un projecte artístic d’Àngels Ribé que va donar com a fruit diverses peces, algunes de les quals van ser instal·lacions que, amb el mateix títol, van ser exposades al 112 de Greene Street i que reflexionaven sobre el treball i l’energia, en definitiva sobre l’esforç per avançar. (text: C. Sais)… Continua llegint

RALADOR (1992)

Pere Noguera
Fragment de la instal·lació “Presentaçao de viagem (5 estrellas radio taxi)”
Objecte escultòric fet amb llaunes
83x70x10cm
Col·lecció de l’artista

© PEREDEPRADA

La peça forma part de la instal·lació Presentaçao de viagem (5 estrellas radio taxi) realitzada per Pere Noguera, el 1992, a Arte Amazonas amb motiu de la II Conferencia Mundial Medio Ambiente i Desarrollo del Brazil. Fidel a la seva mirada recicladora i a l’afinada sensibilitat antropològica que sol acompanyar les seves propostes, Noguera va transformar en objecte artístic unes llaunes d’oli de soja que, amb anterioritat, ja havien sigut reconvertides pels habitants del lloc en uns precaris però funcionals ratlladors de fruita. En aquest sentit, l’artista de La Bisbal desplega, irònicament, un joc de duplicitats destinat a confondre i a qüestionar la sempre conflictiva distància entre l’art (simbòlic) i la vida (concreta). (text: E. Camps)… Continua llegint

Sangría 228 West B’Way (New York, October 27-28, 1972)

Miralda i Muntadas
Diapositives en color
Col·lecció de l’artista (Miralda)

Aquestes diapositives documenten una de les primeres intervencions dutes a terme per Miralda i Muntadas a Nova York. Sangría 228 West B’Way va comptar amb un centenar de participants. Realitzada al loft que tots dos compartien a Tribeca, va consistir en una degustació d’arròs aromàtic acolorit i sangria, tot això acompanyat de projeccions i diverses accions a l’espai públic exterior. El context en el qual es va dur a terme l’acció era especialment rellevant, ja que quan Miralda i Muntadas arriben als EU és troben amb un país convuls, immers en la guerra del Vietnam, sacsejat per moviments polítics i socials que desafiaven el sistema. El descobriment de la cultura nord-americana, llavors en efervescència creativa, actua com a catalitzador dels seus respectius universos. (text: E. Camps)… Continua llegint

Raindrop dance (1971)

Autoria desconeguda
Acció de Carol Goodden al 112 de Greene St.
13 fotografies a les sals de plata
12,5×8,5 cm c/1
Col·lecció Harold Berg

El 112 Greene Street ocupava un espai bast i minimalista cedit al món de l’art per l’escultor Jeffrey Lew. Dins dels seus murs, el signe que predominava era el de la llibertat: tothom podia fer exactament el què volgués, sense condicionaments de cap mena i, òbviament, al marge dels requeriments del mercat artístic. Durant els primers anys de la dècada dels 70, figures com Gordon Matta-Clark, Vito Acconci, Willoughby Sharp, Richard Serra, Suzanne Harris, Tina Girouard o Philip Glass, per citar només alguns noms, van explorar en aquest local del SoHo totes les vies imaginables de la creativitat. Raindrop Dance, explica Carol Goodden, va néixer en aquell context d’efervescència: «Un dia em van demanar que reunís una sèrie d’intèrprets de dansa. Li vaig preguntar a Gordon si podia penjar una barra llarga del sostre del 112. Volia que els ballarins pugessin per una escala cap a aquest pal i s’espaiessin al llarg de la barra, amb els peus penjats a uns tres metres sobre el terra. Havien d’estar-s’hi el major temps possible. M’imaginava que deixarien … Continua llegint

Carol Goodden a Bronx Floors (1971)

Gordon Matta-Clark
2 fotografies, sals de plata
28×35’6cm
Col·lecció Harold Berg

Gordon va començar a retallar edificis abandonats amb l’objectiu d’alliberar els espais i permetre que la llum realitzes els seus propis jocs i composicions. També li fascinava descobrir els diferents estrats de les construccions, les múltiples capes que s’ocultaven rere els murs: allò que es revelava era  la història mateixa de l’edifici, la seva memòria material. A Bronx Floors, Matta-Clark incorpora la figura de Carol Goodden per accentuar la radicalitat del seu gest deconstructiu: la ballarina de la Trisha Brown Company desafia la percepció normal alhora que estableix un diàleg visual amb l’artista que resulta molt suggeridor. Amb paraules de Carol Goodden: «Aquell estiu Gordon em va trucar des de FOOD per convidar-me a fer una ullada a la seva darrera intervenció. Ell era al pis de sota amb una càmera i em va demanar que trepitgés l’espai. Aquests són els moviments de ball que va capturar la càmera mentre jugava amb la forma que ell havia fet. Els pantalons que portava eren un disseny de la Trisha Brown: fàcils de portar, fluids, frescos i airejats».… Continua llegint