Notebook. Dibuixos preparatoris per a FOOD (1971)

Gordon Matta-Clark
Llapis sobre paper
16 fulls d’una llibreta de 27 fulls
27’7×21’3cm c/u
Col·lecció Harold Berg

La seva formació com a arquitecte i la seva habilitat com a dibuixant són plenament visibles en els esbossos que Gordon Matta-Clark va realitzar mentre planificava el restaurant FOOD. Destaca, en primer lloc, la concepció d’una cuina oberta i a la vista de tots els comensals: el contacte que havia tingut Carol Goodden a Mont-ras amb la tradició gastronòmica catalana de pagès, on els àpats se solien fer a la mateixa cuina, va ser una important font d’inspiració per al local novaiorquès. Per la seva banda, Matta-Clark també demostra la seva preocupació per la transformació alquímica dels elements així com la importància que donava als diferents estris i mobiliari: les campanes extractores binades, les taules de treball o els recipients més diversos, són curosament planificats per l’artista. (Text: E. Camps)… Continua llegint

Valley Curtain: Christo Spoof (1972)

Carol Goodden
6 fotografies a les sals de plata
12’5×20’3 cm c/u
Col·lecció Harold Berg

Amb l’objectiu de produir una peça anomenada Valley Curtain, l’escultor búlgar Christo va treballar durant molt de temps per aconseguir els drets legals, els permisos de propietat i, al mateix temps, l’atenció dels mitjans de comunicació. Es tractava d’un teixit de niló vermell de 18.600 metres quadrats que, el 1972, es va penjar entre dos vessants de les muntanyes de Colorado. Tot i ser una peça espectacular, només vint-i-vuit hores després de la seva instal·lació, un fort vendaval va obligar a retirar-la. L’obra era una llarga línia lleugerament submergida que queia en forma de V.  Matta-Clark va jugar amb aquesta idea, utilitzant el seu bagatge com a arquitecte i el seu interès per les formes del cos a través de la dansa, per enllaçar trossos de tela entre dos cossos, cames, braços i fins i tot col·locant un petit tros de teixit entre el polze i l’índex. Carol Goodden, autora de les fotografies, explica que, quan ho va veure, a Christo no li va fer cap mena de gràcia (de fet, Goodden i Matta-Clark havien pensat la sèrie fotogràfica com un regal d’aniversari per al … Continua llegint

Fina Miralles (Sabadell, 1950)

Fina Miralles

Fina Miralles és una artista conceptual catalana. La seva producció artística fou pionera en tendències artístiques com l’art conceptual i el land art. Les seves propostes innovadores trencaren les etiquetes preestablertes i es caracteritzaren per ésser d’una amplitud i una complexitat que desdibuixen la línia d’allò concebut com a art conceptual.

Miralles es formà a la Facultat de Belles Arts de Barcelona en un moment marcat per la repressió franquista, censuradora i hostil. Als anys setanta, inicià la seva carrera com a artista conceptual, i desmarcant-se dels artistes conceptuals de la seva generació començà a treballar abolint el concepte de taller i obrint-se a la naturalesa per vincular l’art i la vida. El seu art no usava la naturalesa com a suport estètic com altres artistes, sinó que concebé la natura com el mateix espai de treball, usant els materials naturals sense cap transformació, defugint allò artificial i cercant el seu valor plàstic. Hi trobà un nou paradigma, oposat als valors d’una cultura masculina i opressiva. Aquesta tendència s’observa en Duna (1973) i Naturaleses naturals (1973).

Aquesta reflexió sobre la relació del cos amb la natura també la conduí a explorar la seva existència corporal. Defugint la idea … Continua llegint

Pere Noguera (la Bisbal d’Empordà, 1941)

Pere Noguera

Artista conceptual que viu i treballa a la Bisbal d’Empordà, la població on va néixer. La seva relació amb el context empordanès és clau en la seva obra, és una localització que incideix en la seva obra a través dels materials que utilitza per dur a terme el seu treball (elements naturals de les Gavarres com són el suro i l’argila), per les tècniques a les quals recorre (ceràmica i objectes rurals trobats) i per la selecció de temàtiques (el medi ambient, el treball artesanal i l’industrial o la vida quotidiana).

Pere Noguera es va formar a l’Escola Massana de Barcelona amb artistes com Eudald Serra. Gràcies al fet de guanyar-se la vida com a futbolista, Pere Noguera es va poder dedicar lliurement a la pràctica artística de tal forma que, des dels anys setanta les seves obres trenquen amb els plantejaments clàssics de l’escultura per posar el focus en la seva dimensió conceptual. A partir de l’espai de llibertat creativa i de la independència, que sempre ha reivindicat íntimament, la seva trajectòria discorre vinculant-se, a vegades intencionadament i altres distretament, a l’entorn de l’art conceptual i l’arte povera, i és referent de les tendències desconstructivistes i apropiacionistes.… Continua llegint

Jaume Xifra (Salt, 1934 – París 2014)

Jaume Xifra

Jaume Xifra fou un artista català conceptual. La seva obra es caracteritzà per mostrar el seu ideal, inquiet i provocador, més enllà de les concepcions estètiques establertes. La seva trajectòria artística fou marcada per una vida complicada i aventurera, i anà evolucionant passant per diverses tècniques i tendències artístiques. Aquesta trajectòria, però, estigué fortament marcada per la influència de Marcel Duchamp, artista que li despertà la llibertat creativa en el seu propi ideari artístic.

La seva joventut es veié marcada per l’orfandat. Per aquest motiu, començà a treballar de molt jove. Després de fer el servei militar, es llicencià en Tecnologia i marxà a França, fugint de la dictadura franquista. Als 26 anys s’uní a la Marina i feu la volta al món, moment en què es nodrí de coneixement i inspiració. El 1961, retornà a Marsella i ingressà a l’Acadèmia d’Art Modern d’Aix-en-Provence. Un any després, es traslladà a París on s’inscrigué a l’Acadèmia Popular d’Arts Plàstiques. Allà començà a treballar com a assistent dels escultors César Baldaccini i Apel·les Fenosa. La producció artística d’aquest període destacà per la influència de l’expressionisme abstracte i l’informalisme de Tàpies. També treballà en obres més personals, marcades per la crítica … Continua llegint

Nyamnyam

Col·lectiu Nyamnyam

Nyamnyam és un espai i col·lectiu, creat el 2012 pels artistes Iñaki Alvarez i Ariadna Rodríguez. Unint les seves formacions i deformacions en diverses disciplines, el seu treball té com a objectiu promoure la creació, la difracció, l’intercanvi de coneixement i la cultura mitjançant estratègies d’interacció. Utilitzen dinàmiques i eines pròpies de la creació artística per plantejar intervencions que se situen en cada context g-local en què treballen. L’objectiu és activar el teixit de cada context en un sentit holístic, incorporant els organismes (escala humana i altres), sistemes, ambients, relacions… Han dut a terme i compartit els seus projectes a Espanya, Portugal, França, Itàlia, Suïssa, Noruega, Grècia, Estats Units, Mèxic, Colòmbia i Equador.

En aquesta cruïlla entre arts en viu, pensament crític, pedagogies i interacció social, el treball de nyamnyam es mou entre la creació de projectes (com a col·lectiu d’artistes) i el paper d’acompanyar i col·laborar amb el treball d’altres persones, col·lectius i/o institucions. En aquesta línia d’acompanyament, amb el projecte Todo lo que me gusta es ilegal, inmoral o engorda (2014-2016), van convidar a col·laborar a més de quinze artistes/creadorxs o col·lectius, per presentar projectes en procés i treballar conjuntament amb ellxs com es desenvolupa i … Continua llegint

Marta Vergonyós (Esclanyà,1975)

Marta Vergonyós

Marta Vergonyós Cabratosa és una artista visual, cineasta i activista feminista, implicada en moviments i col·lectius de dones. Va ser una de les impulsores del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison de Barcelona del qual n’és actualment la directora.

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha cursat estudis de Cine Documental a l’Escuela Internacional de Cine y TV a San Antonio de los Baños (Cuba).Compagina treballs com artista visual amb la realització audiovisual i la dinamització cultural. Actualment treballa amb l’Associació Gresol per a la creació i gestió d’un centre de producció, documentació i biblioteca d’art contemporani centrada en el fons creat per Maria Lluïsa Borràs.

El 2009 va guanyar la Beca de Primavera que convoca l’Ajuntament de l’Escala per al desenvolupament d’un treball artístic. Aquesta beca li va permetre fer una estada de tres mesos a la Casa Forestal de Sant Martí d’Empúries on va dur a terme el seu projecte Blueism.

Va ser una de les directores que van participar en l’obra col·lectiva Ferida arrel: Maria-Mercè Marçal en torn la figura de la poeta catalana Maria Mercè Marçal, presentada el 2012 a la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. El … Continua llegint