Benet Rossell (Àger 1937 – Barcelona 2016)

Benet Rossell

Benet Rossell (Àger 1937 – Barcelona 2016). Va ser un artista polifacètic experimental català. La seva producció artística abraçà un ventall molt ampli de disciplines, des de les plàstiques com la pintura, el dibuix, el gravat i l’escultura, a les escèniques com la performance, la dansa, la música, el teatre i el videoart. Totes elles entrellaçades al llarg de la seva trajectòria, caracteritzada per mostrar un procés reivindicatiu continu amb humor i ironia.

Rossell es graduà en Dret (1956), Economia (1958) i Sociologia (1962) a la Universitat de Barcelona. Just després es diplomà en teatre a la Université Internationale du Théâtre de París (1964) i seguí amb els estudis de cinema al Comité du Film Ethnographique. Ja allà, començà amb les primeres obres cinematogràfiques experimentals.

A l’acabar la seva formació (1967-68), anà a l’Índia i el Nepal, moment en què la seva obra es nodrí de cert orientalisme. El 1969 retornà a París on s’uní al grup de Catalans a París, amb artistes com Jaume Xifra i Antoni Miralda. En aquell moment treballà en muntatges cinematogràfics de fets socials i polítics com Moratòria per a la guerra del Vietnam (1969), Memorial (1969) i també en performances com Fête en blanc (1970) de Xifra. La seva tasca deixà el testimoni gravat de les performances que feren del 1969 al 1973.

Pel que fa a la seva obra plàstica, en aquell moment treballà amb dibuixos marcats pels seus orígens mediterranis i la seva influència oriental. El 1970 feu la seva primera exposició individual a París, a la galeria La Bazarine, exposà dibuixos que anomenà «de cec», quasi microscòpics, que s’havien de contemplar amb lupa, els quals projectaren l’artista internacionalment.

La dècada dels setanta, pel seu art irònic i humorístic publicà vinyetes còmiques a diversos diaris i el 1971 participà en Le dessin d’humour du XVème siècle à nos jours de la Biblioteca Nacional de França. Amb la mescla de diverses tècniques i cercant barrejar la simplicitat i la complexitat, el 1973 investigà sobre el vídeo i el dibuix en moviment gràcies a la beca d’investigació al Laboratori Audiovisual de la Sorbona. El 1975, fou artista convidat al Saló de la Jove Pintura i el 1980 al Saló dels Independents, de París.

Tanmateix mai abandonà el videoart, sinó que al llarg de la mateixa dècada presentà obra cinematogràfica a les institucions més destacades com al Museu del Cinema de París (1971) o la National Film Theatre de Londres (1979). Durant els vuitanta realitzà instal·lacions de vídeo i col·laborà amb altres artistes com en Rambla 24h (1981) amb Muntadas, en Micro-Opera (1984) a l’Espai 10, obra en què mesclava el cinema i el dibuix. El 1990 presentà més obra cinematogràfica a l’Anthology Film Archives de Nova York. Finalment el 2010 realitzà al MACBA l’exposició “Paral·lel” en la qual es mostrà la producció artística de l’artista, peces inèdites des de 1965 fins a 2010.

El 1986 rebé el premi Medalla Morera del Museu d’Art Jaume Morera i el 2011 el Premi ACCA de la Crítica d’Art a la millor exposició d’art contemporani per “Paral·lel”.

El 2016 Rosell morí a causa de la malaltia degenerativa ELA (esclerosi lateral amiotròfica). Més enllà de les obres exposades arreu, a Lleida ha quedat testimoniat l’art de l’artista amb diverses escultures com l’Arbre paer (1997), l’Ametlla com balla (1999) i Una salut de ferro (2006). (text: Núria Gascons)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *