Fina Miralles (Sabadell, 1950)

Fina Miralles

Fina Miralles és una artista conceptual catalana. La seva producció artística fou pionera en tendències artístiques com l’art conceptual i el land art. Les seves propostes innovadores trencaren les etiquetes preestablertes i es caracteritzaren per ésser d’una amplitud i una complexitat que desdibuixen la línia d’allò concebut com a art conceptual.

Miralles es formà a la Facultat de Belles Arts de Barcelona en un moment marcat per la repressió franquista, censuradora i hostil. Als anys setanta, inicià la seva carrera com a artista conceptual, i desmarcant-se dels artistes conceptuals de la seva generació començà a treballar abolint el concepte de taller i obrint-se a la naturalesa per vincular l’art i la vida. El seu art no usava la naturalesa com a suport estètic com altres artistes, sinó que concebé la natura com el mateix espai de treball, usant els materials naturals sense cap transformació, defugint allò artificial i cercant el seu valor plàstic. Hi trobà un nou paradigma, oposat als valors d’una cultura masculina i opressiva. Aquesta tendència s’observa en Duna (1973) i Naturaleses naturals (1973).

Aquesta reflexió sobre la relació del cos amb la natura també la conduí a explorar la seva existència corporal. Defugint la idea … Continua llegint

Pere Noguera (la Bisbal d’Empordà, 1941)

Pere Noguera

Artista conceptual que viu i treballa a la Bisbal d’Empordà, la població on va néixer. La seva relació amb el context empordanès és clau en la seva obra, és una localització que incideix en la seva obra a través dels materials que utilitza per dur a terme el seu treball (elements naturals de les Gavarres com són el suro i l’argila), per les tècniques a les quals recorre (ceràmica i objectes rurals trobats) i per la selecció de temàtiques (el medi ambient, el treball artesanal i l’industrial o la vida quotidiana).

Pere Noguera es va formar a l’Escola Massana de Barcelona amb artistes com Eudald Serra. Gràcies al fet de guanyar-se la vida com a futbolista, Pere Noguera es va poder dedicar lliurement a la pràctica artística de tal forma que, des dels anys setanta les seves obres trenquen amb els plantejaments clàssics de l’escultura per posar el focus en la seva dimensió conceptual. A partir de l’espai de llibertat creativa i de la independència, que sempre ha reivindicat íntimament, la seva trajectòria discorre vinculant-se, a vegades intencionadament i altres distretament, a l’entorn de l’art conceptual i l’arte povera, i és referent de les tendències desconstructivistes i apropiacionistes.… Continua llegint

Jaume Xifra (Salt, 1934 – París 2014)

Jaume Xifra

Jaume Xifra fou un artista català conceptual. La seva obra es caracteritzà per mostrar el seu ideal, inquiet i provocador, més enllà de les concepcions estètiques establertes. La seva trajectòria artística fou marcada per una vida complicada i aventurera, i anà evolucionant passant per diverses tècniques i tendències artístiques. Aquesta trajectòria, però, estigué fortament marcada per la influència de Marcel Duchamp, artista que li despertà la llibertat creativa en el seu propi ideari artístic.

La seva joventut es veié marcada per l’orfandat. Per aquest motiu, començà a treballar de molt jove. Després de fer el servei militar, es llicencià en Tecnologia i marxà a França, fugint de la dictadura franquista. Als 26 anys s’uní a la Marina i feu la volta al món, moment en què es nodrí de coneixement i inspiració. El 1961, retornà a Marsella i ingressà a l’Acadèmia d’Art Modern d’Aix-en-Provence. Un any després, es traslladà a París on s’inscrigué a l’Acadèmia Popular d’Arts Plàstiques. Allà començà a treballar com a assistent dels escultors César Baldaccini i Apel·les Fenosa. La producció artística d’aquest període destacà per la influència de l’expressionisme abstracte i l’informalisme de Tàpies. També treballà en obres més personals, marcades per la crítica … Continua llegint

Nyamnyam

Col·lectiu Nyamnyam

Nyamnyam és un espai i col·lectiu, creat el 2012 pels artistes Iñaki Alvarez i Ariadna Rodríguez. Unint les seves formacions i deformacions en diverses disciplines, el seu treball té com a objectiu promoure la creació, la difracció, l’intercanvi de coneixement i la cultura mitjançant estratègies d’interacció. Utilitzen dinàmiques i eines pròpies de la creació artística per plantejar intervencions que se situen en cada context g-local en què treballen. L’objectiu és activar el teixit de cada context en un sentit holístic, incorporant els organismes (escala humana i altres), sistemes, ambients, relacions… Han dut a terme i compartit els seus projectes a Espanya, Portugal, França, Itàlia, Suïssa, Noruega, Grècia, Estats Units, Mèxic, Colòmbia i Equador.

En aquesta cruïlla entre arts en viu, pensament crític, pedagogies i interacció social, el treball de nyamnyam es mou entre la creació de projectes (com a col·lectiu d’artistes) i el paper d’acompanyar i col·laborar amb el treball d’altres persones, col·lectius i/o institucions. En aquesta línia d’acompanyament, amb el projecte Todo lo que me gusta es ilegal, inmoral o engorda (2014-2016), van convidar a col·laborar a més de quinze artistes/creadorxs o col·lectius, per presentar projectes en procés i treballar conjuntament amb ellxs com es desenvolupa i … Continua llegint

Marta Vergonyós (Esclanyà,1975)

Marta Vergonyós

Marta Vergonyós Cabratosa és una artista visual, cineasta i activista feminista, implicada en moviments i col·lectius de dones. Va ser una de les impulsores del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison de Barcelona del qual n’és actualment la directora.

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha cursat estudis de Cine Documental a l’Escuela Internacional de Cine y TV a San Antonio de los Baños (Cuba).Compagina treballs com artista visual amb la realització audiovisual i la dinamització cultural. Actualment treballa amb l’Associació Gresol per a la creació i gestió d’un centre de producció, documentació i biblioteca d’art contemporani centrada en el fons creat per Maria Lluïsa Borràs.

El 2009 va guanyar la Beca de Primavera que convoca l’Ajuntament de l’Escala per al desenvolupament d’un treball artístic. Aquesta beca li va permetre fer una estada de tres mesos a la Casa Forestal de Sant Martí d’Empúries on va dur a terme el seu projecte Blueism.

Va ser una de les directores que van participar en l’obra col·lectiva Ferida arrel: Maria-Mercè Marçal en torn la figura de la poeta catalana Maria Mercè Marçal, presentada el 2012 a la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. El … Continua llegint

Tina Girouard (Lousiana, 1946 – 2020)

Tina Girourad

Nascuda el 1946 a DeQuincy, Louisiana, Tina Girouard va ser una de les figures centrals al SoHo novaiorquès que, durant la dècada dels setanta, va esdevenir un vesper d’iniciatives artístiques inèdites fins al moment, en especial les dedicades a les pràctiques performatives i a l’art d’acció en general.

En aquest sentit, la seva presència fou constant a diversos espais alternatius, com ara el 112 de Greene Street, que va fundar el 1970, juntament amb un grup d’artistes entre els quals hi havia Gordon Matta-Clark o Suzanne Harris. Com que la galeria estava dirigida per creadors en actiu (l’espai que ocupava era propietat de l’escultor Jeffrey Lew), les seves propostes sovint eren percebudes com a radicals: n’hi ha prou recordant accions tan sonades com la d’Alice Aycock, que va omplir la sala de terra, o la de Vito Acconci, que va cedir el protagonisme a un gall que va fugir (i que, per cert, Girouard va ajudar a recuperar).

Fos com fos, l’esperit anticomercial de l’art presentat al 112 va evolucionar paral·lelament a la sensibilitat artística de Girouard. Entre les seves primeres peces, per exemple, hi havia Swept House (1969), una acció duta a terme sota el pont de … Continua llegint

Benet Rossell (Àger 1937 – Barcelona 2016)

Benet Rossell

Benet Rossell (Àger 1937 – Barcelona 2016). Va ser un artista polifacètic experimental català. La seva producció artística abraçà un ventall molt ampli de disciplines, des de les plàstiques com la pintura, el dibuix, el gravat i l’escultura, a les escèniques com la performance, la dansa, la música, el teatre i el videoart. Totes elles entrellaçades al llarg de la seva trajectòria, caracteritzada per mostrar un procés reivindicatiu continu amb humor i ironia.

Rossell es graduà en Dret (1956), Economia (1958) i Sociologia (1962) a la Universitat de Barcelona. Just després es diplomà en teatre a la Université Internationale du Théâtre de París (1964) i seguí amb els estudis de cinema al Comité du Film Ethnographique. Ja allà, començà amb les primeres obres cinematogràfiques experimentals.

A l’acabar la seva formació (1967-68), anà a l’Índia i el Nepal, moment en què la seva obra es nodrí de cert orientalisme. El 1969 retornà a París on s’uní al grup de Catalans a París, amb artistes com Jaume Xifra i Antoni Miralda. En aquell moment treballà en muntatges cinematogràfics de fets socials i polítics com Moratòria per a la guerra del Vietnam (1969), Memorial (1969) i també en performances com Fête … Continua llegint

Antoni Muntadas (Barcelona, 1942)

Muntadas

Antoni Muntadas és un artista català postconceptual i experimental. El seu art es caracteritza per tractar qüestions polítiques, socials i de la comunicació. La intersecció dels conceptes que treballa en les seves obres s’unifiquen a través de diferents suports audiovisuals com la fotografia, les instal·lacions, el vídeoart i la performance, sempre en les tendències d’art multimèdia.

Es formà com a enginyer a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i posteriorment seguí la seva formació a Pratt Graphic Center de Nova York. Ja en els inicis s’interessà pels fenòmens socials i per les tecnologies. Començà a experimentar les múltiples fronteres entre la tasca artística i els àmbits suposadament aliens a l’art, centrant-se en la interacció entre l’art i l’espectador. En aquest moment també fou membre del Grup de Treball (1973-1976), un grup d’artistes i intel·lectuals que durant la transició s’uniren i realitzaren obres d’art contemporani fortament implicades en la lluita antifranquista.

Seguint una perspectiva reflexiva i crítica, de manera pionera el 1974 ja feu crítiques dels mecanismes de la globalització dels mitjans de comunicació (mass media). Treballà en obres com Cadaqués Canal Local (1974), en un moment en què a Espanya només existia un canal de televisió oficial. Fou … Continua llegint

Mar Serinyà Gou (Torroella de Montgrí, 1986)

Mar Serinyà

Artista multidisciplinària especialitzada en art d’acció, que combina amb el dibuix, la pintura, la fotografia, la creació sonora i la instal·lació. El seu treball creatiu està íntimament relacionat amb la seva recerca vital personal i per dur-la a terme utilitza el seu propi cos. Per a l’artista l’art és una eina de coneixement, de creixement i d’alliberació que l’ajuda a entendre el seu món interior i, al mateix temps, el món on viu. Els treballs artístics que en resulten mostren el traç del procés creatiu dut a terme, ja sigui a través del moviment, de la veu, del gest pictòric o de la mirada, quan es tracta de capturar un instant poètic o un gest, en el cas de la fotografia. En el seu treball sovint hi és present la natura, el paisatge i la vida quotidiana en relació amb un medi rural.

Mar Serinyà és doctora en Belles Arts (2016), amb la tesi «Eurítmies del traç: cos, pulsió en la dicció gràfica» (UB), màster en creació artística (2010) (UB), grau professional de música (especialitat de cant) pel Conservatori Municipal de Música de Barcelona (2009) i estudis en diverses disciplines de consciència corporal.

Ha realitzat diverses accions performàtiques … Continua llegint

Ocells al cap

Ocells al cap

Ocells al Cap (Birds in the Head) és un grup internacional d’artistes que practiquen la performance a partir del desenvolupament de diferents formes col·lectives de comunicar. Format per artistes de diferents disciplines, es reuneixen per treballar i per desenvolupar tècniques d’escolta profunda amb tots els sentits, inclosos aquells que podrien arribar més enllà del cos i que inclourien la possibilitat d’accedir a la informació detectada d’altres o de l’entorn, com la sincronicitat o la telepatia. Basant-se en pràctiques de consciència corporal i meditatives, Ocells al Cap posa en pràctica una ètica de responsabilitat que permet als individus en totes les seves diferències moure’s juntes, pensar juntes, sentir-se juntes.

El grup de dones artistes de la performance va ser creat el 2014 amb motiu de l’acció col·lectiva Bird, realitzada a les Gavarres, en el marc de l’exposició “Altres maneres. Allan Kaprow” de la Fundació Antoni Tàpies i segueix fortament arrelat a l’Empordà i a Girona, tot i que també té membres i línies de treball vinculades a Anglaterra, així com al programa d’activitats que desplega l’Associació Gresol Art.

Han participat en diferents propostes a l’Escena Poble Nou, a la Universitat de Newcastle, Anglaterra, i a Girona, vinculant-se a … Continua llegint