Carol Goodden (Londres, 1940)

Carol Goodden

La mateixa Carol Goodden ens proporciona algunes pistes biogràfiques d’inestimable valor: «Vaig néixer a Londres el 1940, just quan començava un dels bombardejos de la ciutat per part de l’aviació nazi. Cinc anys després, em van separar del meu pare artista per dur-me a les muntanyes de Nevada, on un cavall es convertiria en la meva mainadera». Val a dir que la passió per tot allò referent a l’univers eqüestre ha estat una de les passions que han perdurat en la vida de Carol Goodden: actualment, amb el nom de casada de Caroline McCoy, segueix dedicant llargues hores a la doma i a les passejades a cavall pels paisatges inabastables del seu estimadíssim Nou Mèxic. És com si el temps present servís per fer balanç d’una existència absolutament atípica que va tenir el seu epicentre creatiu en els anys de la Greene Street novaiorquesa.

En qualsevol cas, primer va ser el viatge. Dues dècades després del seu «exili» a Nevada, amb 25 anys, Goodden es retroba amb el seu pare i amb una comunitat artística de primeríssim nivell que aleshores aprofitava el centre cultural ubicat a Londres: «Allà em van presentar artistes molt interessants com Helen Chadwick, Keneth … Continua llegint

Àngels Ribé (Barcelona, 1943)

Àngels Ribé

Àngels Ribé (Barcelona, 1943) és una artista catalana conceptual. La seva trajectòria artística definida per l’art conceptual fou pionera en tendències artístiques com el land art i la performance centrades al voltant del cos i l’espai.

La seva producció artística sempre ha estat marcada pel treball volumètric i geomètric. Primer, en les accions performance i instal·lacions dinàmiques de les quals l’espectador formava part activament. I posteriorment, en les obres basades en el seu cos, element en el qual encarna el seu accionisme anterior des d’una nova perspectiva d’experimentació i recerca. Obres viscudes, experimentades, en què el coneixement no sorgeix de la racionalitat sinó de la polisensorialitat i de la coparticipació. En algunes ocasions ho ha experimentat cercant el xoc entre les accions humanes i la natura, els fenòmens naturals, fent les primeres apostes pel land art. Les seves darreres produccions s’han centrat a experimentar amb el comportament mental i els mecanismes de percepció humans en obres que esdevenen poesia visual, sensorial i física. Totes aquestes característiques les trobem en la darrera exposició, “Sota l’Ossa Major”, al Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat. En aquesta mostra s’aprecia una fusió de les tendències artístiques de Ribé, en què la natura … Continua llegint

Antoni Miralda (Terrassa, 1942)

Antoni Miralda

Antoni Miralda (Terrassa, 1942) és un artista català multidisciplinari. La seva obra versàtil i enginyosa, de llenguatge inconformista, viu, barroc i kitsch, desafia qualsevol categoria artística. La seva obra es caracteritza per fer una crítica desconstructiva dels perjudicis adquirits en aquest món globalitzat mitjançant el concepte Food Cultura. Aquest concepte, creat pel mateix artista, considera el menjar com un element universal, cerimonial, en què s’encarna el context social i cultural de cada regió. A través d’aquest concepte crea les seves accions al voltant de la diversitat gastronòmica, la reflexió, la recerca i el diàleg intercultural entre les cultures d’arreu. Aquestes accions també es caracteritzen pel context de joc i festa i per comptar amb la participació i cooperació dels propis espectadors així com de nombrosos col·laboradors.

La seva trajectòria artística tingué els inicis als anys seixanta, a París, amb els anomenats «Els catalans de París», artistes que fugien d’una Espanya franquista en la qual la dictadura eclipsava qualsevol forma de creativitat. Allà treballà com a fotògraf per a la revista Elle i debutà com a artista amb la seva primera creació, Soldats soldés, un conjunt de treballs constituïts per centenars de soldats blancs de joguina col·locats en suports … Continua llegint

Francesc Torres (Barcelona, 1948)

Francesc Torres

Francesc Torres (Barcelona, 1948) és un artista català visual, comissari i assagista. La seva producció artística es caracteritza per mostrar una crítica radial  i el seu posicionament davant la societat i les seves pròpies experiències. En les seves obres dialoga amb els grans temes clàssics amb un llenguatge poc tradicional, marcat pel minimalisme, la performance, la videoinstal·lació i l’art conceptual.

La seva trajectòria artística pren origen en la seva joventut quan començà a treballar d’aprenent al taller d’impressió del seu pare i es formà com a artista gràfic. Posteriorment, començà a l’Escola Massana de Barcelona i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, on es formà com a escultor. L’any 1967 anà a París per continuar els estudis a l’École des Beaux Arts, però els abandonà per treballar d’assistent a l’estudi de Piotr Kowalski, artista pioner en la unió de l’art i les noves tecnologies. Allà la seva trajectòria prengué un rumb que no abandonà mai, marcat per treballs minimalistes. Començà a experimentar en l’aplicació i ús de les tecnologies multimèdia en les seves obres i la seva interacció amb l’espai. En aquell moment també visqué de primera mà les vagues de París del Maig del 68, … Continua llegint

Gordon Matta-Clark (Nova York, 1943-1978)

Matta-Clark

Pocs artistes han protagonitzat una carrera tan breu i alhora meteòrica: el fill del gran pintor surrealista Roberto Matta i de la pintora nord-americana Anne Clark en va tenir prou amb poc més d’una dècada per entrar, per mèrits propis, al panteó més selecte de l’art contemporani (que, a grans trets, és el que es fa des de la segona meitat del segle XX en endavant). En la Nova York dominada pel reduccionisme del minimal  i l’asèpsia de l’art conceptual, Matta-Clark (1943–1978) va saber aportar aire fresc gràcies a una mirada iconoclasta i transgressora que va trobar la seva expressió més acabada en els cèlebres cuttings, és a dir, els talls realitzats literalment a cases i edificis amb l’objectiu de possibilitar-ne noves lectures de caire desconstructiu i, alhora, aprofundir en la seva singularíssima concepció poètica de l’espai.

Com afirmava Juan M. Bonet (amb motiu de la reedició per part de l’IVAM del magnífic catàleg editat per primera vegada el 1992 per Corinne Diserens), Matta-Clark fou algú que va treballar intensament en l’àmbit de l’“anarquitectura”, de l’escultura, de la instal·lació, de la fotografia, del llibre d’artista, del cine i del vídeo (es va poder veure obra seva als Encuentros … Continua llegint