Menjar i beure. Sobre FOOD. La utopia de la proximitat. Per Jordi Antas

Sóc dels que pensen que menjar no és únicament un acte de supervivència, sinó que al voltant es genera tot un espai performàtic entorn d’un element que, d’una banda, necessitem per sobreviure, i de l’altra, hi ha tantes maneres de menjar com cultures i tradicions hi ha al món. A més de ser un fet que no únicament pertany als humans, sinó que totes les espècies, d’una manera o altra hi participen, també hauríem de diferenciar l’alimentació de l’acte de menjar o el menjar. En un sentit ampli, l’alimentació pertany al procés biològic fonamental de subsistència per aconseguir energia i desenvolupar-se (tot i que fa ja alguns anys hi ha també tota una cultura i corrent en relació amb el healthing i l’alimentació); i, el menjar, o el fet de reunir-nos per menjar, el qual conté múltiples elements socials, culturals, econòmics, polítics, a més d’ecològics i també alquímics.
En aquest sentit, m’interessa el concepte de l’alquímia com a transmutació de la matèria i com un principi relacionat sempre amb algun tipus de sistema filosòfic i/o espiritual que, a més, des de l’antiguitat se solia combinar amb elements propis de la química, la medicina, l’astrologia, la semiòtica o el misticisme. I … Continua llegint

Harold Berg, col·leccionisme d’alta volada

«El hecho que el mercado del arte mueva millones no significa que los coleccionistas sean millonarios. Hay compradores que son millonarios, pero esto no significa que sean coleccionistas». H.Berg

Tant de bo totes les «bíblies» fossin tan útils i manejables com el petit opuscle Confessions of a Poor Collector, un autèntic manual del col·leccionisme (i un genuí representant del gènere how-to-do-it book) sorgit de l’experiència directa d’Eugene M. Schwartz en l’hiperventilat món de l’art de la dècada dels setanta. La finalitat del llibre, com el seu nom indica, era defensar la idea (i, de fet, de demostrar pas a pas com fer-la possible) d’un col·leccionisme al marge de les elits econòmiques: amb la formació necessària (llegir i mirar, bàsicament) tothom pot fer la seva col·lecció, més gran o més petita, però d’una qualitat estimulant. La millor prova d’això és el mateix Harold Berg.

La seva història d’amor amb Gordon Matta-Clark té dos moments transcendentals, un d’inconscient o involuntari i un altre de conscient. El primer episodi té lloc el 1972 a Nova York, quan una «una tieta llunyana —explica Berg— em porta al restaurant FOOD amb 12 anys per menjar alguna cosa. Va ser increïble i … Continua llegint

BARCELONA-PARÍS-NOVA YORK. ANTÒNIA M. PERELLÓ

En la segona meitat de la dècada dels seixanta es va donar un període de grans canvis i profundes transformacions que van propiciar l’aparició de noves inquietuds, tant socials i polítiques, com culturals i artístiques en l’àmbit internacional. Les manifestacions contra la guerra de Vietnam, les revolucions estudiantils a París, a Madrid, a Tòquio, les revoltes de treballadors a l’Argentina, a Mèxic, els moviments de les dones i minories menystingudes arreu del món, posaven de manifest la cridanera asincronia existent entre el model de vida proposat pels governants i la realitat. Aquesta situació fou contestada així mateix per l’oposició decidida dels artistes per als quals, precisament en aquests anys, art i vida eren experiències indissociables, que tot sovint s’identificaven l’una amb l’altra.

En aquest període prenen cos les relacions entre obra, espai i espectador que, unides a les confluències entre art i poesia, consolidaren aspectes poeticorelacionals en la creació. La noció de modernitat defensada per Clement Greenberg1 i per Michael Fried2, que es basava en una concepció autònoma de la visió de l’obra que legitimava les nocions d’abstracció pictòrica, queda enrere. Aquest canvi suposà el reconeixement dels continguts i capacitats plenes de l’art, fet que va permetre … Continua llegint

FOOD ART. L’ART DEL MENJAR O MENJAR ART. JAUME FÀBREGA

Els aliments i el menjar, elements centrals de la vida, sempre han estat relacionats amb l’art. En aquest sentit, els francesos han introduït l’útil concepte de «cultura del gust», tot suggerint que la gastronomia forma part de la cultura i l’art. Des dels egipcis, que representaven escenes d’alimentació, vinya, conserva d’ocells, elaboració de pans, etc. als seus frescos funeraris, passant pels etruscs que pintaven escenes de preparació d’una cuixa de bou i també altres escenes similars en els frescos, fins als grecs, que ja pintaven bodegons o natures mortes —com les de Zeuxis, tan perfectes que els ocells hi anaven a picar el raïm—, i els romans, que varen continuar la mateixa tradició —que a Pompeia ens enlluerna—, i fins a Miquel Barceló i d’altres. Sense oblidar, és clar, el bodegonisme barroc —dels Països Baixos, Itàlia, Espanya, etc.—, l’impressionisme i l’art pop (Warhol i altres).

El menjar, és a dir, l’art

L’art contemporani, a més, ha introduït manifestacions artístiques en què el menjar és el principal leitmotiv: food art, eat art, etc. (art dels aliments, art del menjar). A Catalunya en tenim un especialista mundial, Miralda —amb les seves accions i instal·lacions, i el Food Culture Museum de … Continua llegint

FOOD. La utopia de la proximitat. Carme Sais

El fil conductor de l’exposició FOOD. La utopia de la proximitat és l’art vinculat amb el menjar, la cuina i l’experiència col·lectiva que pot ser la gastronomia en relació amb tres enclavaments culturals del món occidental: París, Nova York i Catalunya. El nexe entre l’art contemporani i la gastronomia lliga situacions de la història de l’art distants entre si que s’esdevenien, gairebé simultàniament, als anys setanta. Tanmateix, hem estirat aquest fil fins a l’actualitat, amb el desig de connectar amb artistes de generacions més joves i del territori gironí que s’identifiquen amb pràctiques artístiques relacionals i performàtiques de caire conceptual similars als precedents abans descrits.

El primer enclavament se situa al Soho de Nova York, a l’entorn del restaurant FOOD, creat per Gordon Matta-Clark i Carol Goodden amb la col·laboració de Tina Girouard (els dos primers van ser parella entre 1971 i 1974) i es descriu a partir de fotografies, vídeos, dibuixos, escultures i documentació diversa (cartes i postals manuscrites, llistes de clients i de costos del restaurant, revistes emblemàtiques com Avalanche, catàlegs i monografies de l’època, etc.).

L’exposició presenta un conjunt significatiu d’obres de Gordon Matta-Clark (Nova York, 1943-1978) i de Carol Goodden (Londres, 1940), realitzades separadament o … Continua llegint

Viatges, alquímia i confluències. Eudald Camps

Una de les etiquetes que podríem revisar és la de les «estètiques relacionals», per preguntar-nos on són durant aquesta crisi tots aquests artistes que treballaven oferint menjar com a part dels seus projectes. No podrien cuinar ara per als que no tenen ni menjar ni possibilitat de moviment? Què podem fer com a sector i com a individus per ser útils a aquesta societat més enllà d’apel·lar a la justícia i la solidaritat?1

FOOD és la punta d’un iceberg. Sota les aigües, romanen latents totes les experiències prèvies, com ara el cèlebre restaurant que Daniel Spoerri (pare del terme eat art) va obrir a Düsseldorf el 1968, però també tota la història culinària precedent, començant pels albors de la cultura mateixa (quan els humans recol·lectors caçadors decideixen iniciar una vida, diguem-ne, més domèstica i simbòlica) fins a les elaboracions més exquisides i sofisticades de la cuina actual: tot conflueix en un únic lloc destinat a confondre art i gastronomia a través de l’experiència col·lectiva o, si ho preferim, d’un esdeveniment relacional. Per això decidim acompanyar FOOD d’una idea molt més àmplia, és a dir, la que representa «la utopia de la proximitat». El concepte li devem a Nicolas … Continua llegint

Art menú. Reflexions fragmentàries sobre el menjar com a pràctica artística. Alexandra Laudo [Heroínas de la Cultura]

L’acte de menjar i el menjar en general són elements centrals en la nostra existència i, com a tals, estan travessats per multitud de vectors culturals, sociològics, econòmics i polítics, sovint de signe contrari. A causa probablement d’aquesta centralitat que el menjar té en la vida, aquest ha estat sempre també molt present en l’art, terreny en el qual ha revelat tot el seu potencial matèric, simbòlic i relacional. Hi ha de fet certes similituds entre l’acte mateix de cuinar i el de fer art, ja que com observa l’artista nord-americana Joan Jonas, en ambdues pràctiques es barregen elements d’una manera alquímica [1].

Si revisem a nivell històric les intenses relacions entre art i menjar, a grans trets i sintetitzant molt podem identificar tres grans línies de treball. La més comuna i estesa seria aquella en la qual l’acte de menjar i els aliments són presos com a objecte de representació. L’exemple més paradigmàtic seria potser el gènere de la natura morta, conreat extensament als Països Baixos al s. xvii, i reversionat de múltiples maneres per infinitat d’artistes contemporanis: Warhol amb les seves sopes Cambpell, Claes Oldenburg amb les seves gegants escultures de menjar, Sam Taylor-Wood amb el seu … Continua llegint