Jaume Xifra (Salt, 1934 – París 2014)

Jaume Xifra

Jaume Xifra fou un artista català conceptual. La seva obra es caracteritzà per mostrar el seu ideal, inquiet i provocador, més enllà de les concepcions estètiques establertes. La seva trajectòria artística fou marcada per una vida complicada i aventurera, i anà evolucionant passant per diverses tècniques i tendències artístiques. Aquesta trajectòria, però, estigué fortament marcada per la influència de Marcel Duchamp, artista que li despertà la llibertat creativa en el seu propi ideari artístic.

La seva joventut es veié marcada per l’orfandat. Per aquest motiu, començà a treballar de molt jove. Després de fer el servei militar, es llicencià en Tecnologia i marxà a França, fugint de la dictadura franquista. Als 26 anys s’uní a la Marina i feu la volta al món, moment en què es nodrí de coneixement i inspiració. El 1961, retornà a Marsella i ingressà a l’Acadèmia d’Art Modern d’Aix-en-Provence. Un any després, es traslladà a París on s’inscrigué a l’Acadèmia Popular d’Arts Plàstiques. Allà començà a treballar com a assistent dels escultors César Baldaccini i Apel·les Fenosa. La producció artística d’aquest període destacà per la influència de l’expressionisme abstracte i l’informalisme de Tàpies. També treballà en obres més personals, marcades per la crítica a la societat de consum. Les feu amb tècniques d’estergit (pochoir), en les quals experimentava amb vinils estampats i el color com a Pochoir objects (1966).

L’any 1968 anà a Huaquén (Xile). Allà s’inspirà per l’artesania i els rituals, fet que marcà la seva obra. Al retornar el 1968, s’uní al grup de Catalans a París, amb artistes com Antoni Muntadas, Antoni Miralda i Benet Rossell, entre d’altres. Amb ells desenvolupà Ceremonials, performances en què plantejava la redescoberta del ritual des del laïcisme i reflexionava sobre l’objecte entre l’art, el ritual i el cerimonial. Considerant les cerimònies com un suport plàstic, l’espectador formava part del procés creatiu de la mateixa obra, en què reflexionava a través d’objectes i vestuari estrafolari multicolor. Aquestes performances es realitzaren arreu de França, com la Fête en blanc (1970), o la Biennal de París del 1971, amb la Rituel en 4 couleurs, fet que donà nom a l’artista. Seguiren fins el 1978, com La fête des ballons (1971-73) o Hollocauste pour un ballon (1978).

Als vuitanta Xifra tornà a la pintura amb els retrats i la representació de l’atzar. Per fer-ho, usà un programa informàtic lingüístic a partir del qual creà un sistema propi de computer-painting, amb el qual creà peces en què generava retrats mitjançant la combinació de formes i símbols. En ells mostra el seu propi imaginari entrellaçat amb el dadà i dona lloc a peces coloristes i de gran vitalitat que traslladà al gran format amb el projecte Scanning (2002) exposat al Centre d’Art Santa Mònica.

Un any abans de la seva mort tornà a Girona i realitzà l’exposició “Criptus” (2013). Jaume Xifra va morir el 16 d’abril del 2014 a París.

D’entre les seves accions com a artista també cal destacar la tasca de professor a l’Escola Nacional de Belles Arts de Dijon i a l’Escola Superior de París-Cergy Pontoise. La seva obra forma part de col·leccions com la Fundació Suñol de Barcelona, la col·lecció Tous d’Art Contemporani i el MACBA de Barcelona. (text: Núria Gascons)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *