Tina Girouard (Lousiana, 1946 – 2020)

Tina Girourad

Nascuda el 1946 a DeQuincy, Louisiana, Tina Girouard va ser una de les figures centrals al SoHo novaiorquès que, durant la dècada dels setanta, va esdevenir un vesper d’iniciatives artístiques inèdites fins al moment, en especial les dedicades a les pràctiques performatives i a l’art d’acció en general.

En aquest sentit, la seva presència fou constant a diversos espais alternatius, com ara el 112 de Greene Street, que va fundar el 1970, juntament amb un grup d’artistes entre els quals hi havia Gordon Matta-Clark o Suzanne Harris. Com que la galeria estava dirigida per creadors en actiu (l’espai que ocupava era propietat de l’escultor Jeffrey Lew), les seves propostes sovint eren percebudes com a radicals: n’hi ha prou recordant accions tan sonades com la d’Alice Aycock, que va omplir la sala de terra, o la de Vito Acconci, que va cedir el protagonisme a un gall que va fugir (i que, per cert, Girouard va ajudar a recuperar).

Fos com fos, l’esperit anticomercial de l’art presentat al 112 va evolucionar paral·lelament a la sensibilitat artística de Girouard. Entre les seves primeres peces, per exemple, hi havia Swept House (1969), una acció duta a terme sota el pont de Brooklyn com a part de l’exposició a l’aire lliure de la comissària Alanna Heiss «The Brooklyn Bridge Event»; o Pinwheel (1977), un treball posterior en el qual va incloure quatre intèrprets disposats al llarg d’una estructura dividida en quadrants, amb cada actor simbolitzant animals, verdures, minerals i altres entitats. En tots els casos, la importància del ritual (i de la cuina) fou una constant.

Justament per això, una de les iniciatives més cèlebres de Girouard va tenir caràcter gastronòmic: el 1971, juntament amb Matta-Clark i Carol Goodden, va obrir FOOD, el cèlebre restaurant del SoHo que, malgrat la seva vida efímera (tres anys), va deixar empremta per a la posteritat. De fet, el restaurant es va dissenyar com una obra d’art conceptual viva i que respirava i pensava en el futur. Com es va assenyalar en una enquesta d’ARTnews sobre «Usos magistrals dels aliments a l’art», el menú oferia sushi en un moment en què no es podia trobar fàcilment a Nova York: «Gairebé tota la comunitat artística hi entrava en un moment donat», va dir Girouard al New York Times el 2007.

Girouard també és ben coneguda per la seva participació a Pattern & Decoration, un moviment que es basava en l’ús de materials extrets de la «baixa cultura» associats a la feminitat, com ara teixits i perles, com a resposta al minimalisme gairebé monopolitzat pels homes de l’època. Així mateix, l’artista també es va centrar freqüentment en les cultures francòfones i fins i tot va treballar a Port-au-Prince després d’haver viatjat a Haití durant els anys vuitanta. Durant la dècada dels noranta, es va integrar a la comunitat local i va escriure un llibre sobre l’ús de lluentons a l’art haitià. En paraules de Girouard: «La vida i la mort formen un tot a mesura que fluïm al llarg del nostre viatge místic: un ball delicat i en solitari» (Life and death form a whole as we flow along our mystical voyage: a delicate, solo dance). (text: E. Camps)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *